Federació d'Ensenyament de CCOO de les Illes Balears | 21 d?abril 2025.

CCOO denuncia la caiguda del 14% en el finançament de la universitat pública a Espanya des de 2009

    Presentació de l'Informe sobre el finançament de l'educació universitària a Espanya

    01/04/2025.

    El sindicat ha presentat en roda de premsa un informe sobre el finançament de l’educació universitària a Espanya que evidencia el deteriorament de la universitat pública degut, principalment, a la insuficient financiació i a l’auge de les universitats privades en les dues darreres dècades, i en el qual es constata que el finançament ha caigut 14 punts percentuals en termes reals des de l’any 2009.

    En la presentació de l’informe, el secretari general de CCOO, Unai Sordo, ha subratllat que “ens trobam davant un context d’intents creixents de privatització o concertació de serveis públics essencials, en el qual diverses veus alerten sobre l’impacte que aquestes mesures tenen en la fragmentació social”. Sordo ha denunciat que aquesta situació no es limita a l’àmbit universitari, sinó que s’estén a la formació professional, el sistema sanitari i fins i tot al model públic de pensions. “Tot això respon a una estratègia coherent de privatització progressiva en sectors clau, cosa que portarà a una societat més segregada i desigual”. Per això, “des de CCOO feim una crida a la resistència tant sindical com social per defensar l’essència dels serveis públics”.

    Sordo ha destacat que “tot i que el nostre país ha assolit un alt nivell de qualificació, el mercat laboral no ofereix llocs de feina d’acord amb aquesta formació”. El 55,6% dels joves entre 25 i 30 anys tenen estudis superiors, però la majoria dels llocs de feina oferts no es corresponen amb la formació adquirida, cosa que evidencia un problema estructural en el teixit productiu espanyol. “En lloc d’aprofitar la inversió formativa per generar llocs de feina de més qualitat i millors salaris, moltes persones amb estudis superiors s’enfronten a la precarietat i la sobrequalificació”, ha assenyalat Sordo.

    “El sistema educatiu públic continua enfrontant-se a una manca de finançament estructural, especialment en la formació superior. Mentre el discurs meritocràtic justifica les desigualtats heretades, la realitat mostra que sense una inversió suficient en educació pública, la bretxa social es perpetua i la mobilitat social es veu seriosament limitada”, ha assegurat.

    Juntament amb Unai Sordo, hi han intervingut la secretària de Participació Institucional i Moviments Socials, Carmen Vidal, el secretari general de la Federació d’Ensenyament, Francisco García, i Alicia Martínez Pozas, coautora de l’informe i investigadora de l’Àrea de Relacions Laborals i Polítiques Públiques de la Fundació 1r de Maig.

    Per a Carmen Vidal, “la situació de la universitat pública espanyola és crítica”, degut fonamentalment a dos factors: d’una banda, la insuficient finançament per part de les administracions públiques –especialment des de les comunitats autònomes– i, d’altra banda, l’extraordinari auge de les universitats privades en les darreres dues dècades. Segons l’informe, de les 91 universitats actualment en funcionament, 50 són públiques i 41 privades, cosa que suposa el 45% del total.

    Vidal ha exigit “que s’adoptin mesures urgents perquè, si no, en pocs anys el panorama de l’educació superior serà radicalment diferent del que han conegut generacions anteriors”, alhora que ha denunciat que aquest procés “respon a una estratègia de privatització encoberta, on la infrafinançament de les universitats públiques juga un paper clau en l’expansió de l’educació privada”.

    Tot i que Espanya compta avui amb més estudiants universitaris que mai, la universitat pública ha perdut un 18% del seu alumnat. Per a Vidal, “aquest fenomen no és casual, sinó el resultat de polítiques que debiliten l’accés a l’educació pública i reforcen l’oferta privada”, i ha assenyalat la preocupació d’organitzacions i col·lectius davant les conseqüències d’aquest model “que amenaça amb aprofundir les desigualtats i transformar la universitat en un espai cada vegada més inaccessible per a molts sectors de la societat”.

    La investigació feta pública per CCOO detalla que la matrícula d’estudiants en graus i màsters en universitats públiques ha disminuït un 18% des del 1999, cosa que es tradueix en una pèrdua d’un de cada cinc estudiants en els darrers 25 anys, amb la consegüent transferència a les universitats privades, especialment en l’àmbit de l’educació a distància, on la universitat pública només compta amb la UNED, en contrast amb les sis universitats privades que tenen aquesta modalitat. Així, les matrícules en universitats privades han crescut un 368% des del 1999, especialment en programes de màster no presencials. El nombre de matrícules en màsters privats ha crescut un 69% des del curs 2015-2016, amb un augment considerable en els programes a distància.

    Per la seva banda, Francisco García s’ha referit al mapa que traça l’informe, en el qual es dibuixa un escenari on la universitat pública perd pes davant la privada per la manca de finançament públic, cosa que també es tradueix en una oferta menor de places en relació amb el nombre de sol·licituds de primera opció en totes les branques de grau. Així, en el curs anterior, el 23/24, el nombre de sol·licituds de primera opció va ser de 475.569, gairebé el doble del nombre de places públiques presencials ofertes, 245.956.

    Segons l’informe, el 2021, la despesa pública en educació superior a Espanya va ser del 2,19%, una xifra per sota de la mitjana de l’OCDE (2,72%) i fins i tot de la Unió Europea, amb el 2,44%. Així mateix, la despesa total per estudiant de les institucions d’educació superior el 2021 va ser de 14.432 euros, un 23,6% inferior a la mitjana de l’OCDE (18.900 €) i un 21,8% per sota de la dada de la UE (18.465 €).

    Des de CCOO s’ha demanat que el finançament públic, en totes les seves modalitats, es destini a les universitats públiques, i que es reguli per llei un nivell més alt d’exigència en els requisits necessaris per a la creació i funcionament de les universitats privades. Per a CCOO, la implementació d’aquestes mesures hauria de passar per una moratòria en la creació i reconeixement de nous centres o universitats privades.

    Com ha assenyalat Alicia Martínez Pozas, l’informe indica que la infrafinançament provoca que cada vegada més les universitats públiques depenguin de les taxes de matrícula com a mecanisme de compensació, cosa que suposa una major càrrega econòmica per als estudiants i les famílies, que, sumat a l’escassetat de beques, es tradueix en un augment de la desigualtat. Aquesta desigualtat també es reprodueix en les pròpies taxes, amb grans variacions en els preus dels crèdits universitaris entre comunitats autònomes. Així, les taxes més altes es troben a Madrid, Navarra i Catalunya.

    L’accés equitatiu a l’educació superior és una condició necessària per no aprofundir en les desigualtats generades en etapes educatives prèvies i avançar cap a la igualtat d’oportunitats. Per a CCOO, l’educació superior universitària és un servei públic que ha d’estar garantit per les universitats públiques amb un finançament adequat, suficient i previsible en el temps que cobreixi el 100% de les seves necessitats bàsiques.

    Documentació associada

    INFORME CCOO sobre financiación de la Ed universitaria

      •
    Documentació associada

    INFORME CCOO sobre financiación de la Ed universitaria