Federació d'Ensenyament de CCOO de les Illes Balears | 9 de maig 2025.

CCOO reclama conèixer el text de la Llei d'Ensenyaments Artístics pels canals de negociació i no per la premsa

  • Exigeix al Govern un compromís ferm per a afrontar els reptes d'aquests ensenyaments

El sindicat porta anys sol·licitant una normativa específica per al sector, sobretot des que la reforma educativa de 2020 va establir, en la seva disposició addicional quarta, que el Govern hauria de presentar una proposta normativa per a la regulació d'aquests ensenyaments en dos anys, termini pròxim a expirar.

04/11/2022.
La Llei d'Ensenyaments Artístics ha de ser valent, ambiciosa i integral.

La Llei d'Ensenyaments Artístics ha de ser valent, ambiciosa i integral.

La Federació d'Ensenyament de CCOO veu amb preocupació que el Govern no hagi presentat encara una proposta i tampoc hagi informat quin serà el contingut i sentit d'aquesta Llei, que podria suposar una oportunitat per a resoldre els reptes que presenten els Ensenyaments Artístics, ateses les propostes que CCOO ha reunit en un document per al debat, titulat Cap a una Llei d'Ensenyaments Artístics (disponible aquí), on el sindicat demana, entre altres coses:

1) Establir cossos docents diferenciats, amb possibilitats de promoció interna, per als Ensenyaments Artístics elementals/professionals i superiors (en aquest cas en analogia i coincidència amb els cossos docents universitaris); i configurar adequadament les plantilles i jornades, reconeixent la diversitat d'activitats docents, acadèmiques i artístiques.

2) Obrir opcions per a integrar els centres superiors d'Ensenyaments Artístics en universitats de les arts, o per a permetre l'adscripció o inclusió en universitats segons modalitats de formació artística en cada territori, de manera que se situïn plenament en l'Espai Europeu d'Educació Superior i en els corresponents camps de recerca.

3) Ordenar integralment els Ensenyaments Artístics específics en tots els seus nivells: escoles municipals de música, dansa i teatre, societats musicals, conservatoris elementals, conservatoris superiors i centres superiors, definint les qualificacions artístiques professionals dins del catàleg nacional.

4) Enfortir la formació artística en tot el sistema educatiu general, Infantil, Primària, Secundària i Formació Professional, com a element de riquesa i diversitat cultural, amb docents especialistes, continguts, activitats i centres integrats.

5) Dotar als Ensenyaments Artístics de recursos humans i personal educatiu complementari com a agents de qualitat i atenció a la diversitat.

6) Comptar amb un pressupost per al finançament i desenvolupament de la Llei d'Ensenyaments Artístics, així com amb un calendari per a la seva aplicació i amb els recursos humans, organitzatius i participatius que són necessaris.

La Llei d'Ensenyaments Artístics ha de ser valent, ambiciosa i integral. Una refundició de normes anteriors, amb algun adreç, només serviria per a desaprofitar aquesta gran ocasió, allargant un marc legal que es mostra replet de buits i contradiccions. Suposaria, a més, menysprear la força, il·lusió i vocació dels qui es dediquen a aquests ensenyaments, i no tenir altura de mires pel que fa a aquestes disciplines.

Els Ensenyaments Artístics comprenen els ensenyaments d'Arts plàstiques, Disseny, Conservació i restauració de béns culturals, Música, Dansa i Art dramàtic. Espanya és avui un referent a Europa en aquests ensenyaments, que requereixen del Govern un compromís ferm per a actualitzar la seva organització, planificació i competències davant les demandes d'una societat en constant desenvolupament i amb un creixent nivell d'exigència.

Quant als Ensenyaments Artístics Superiors, a més, hauria d'avançar situant-les de manera definitiva en l'Espai Europeu d'Educació Superior, emmarcant-les en el sistema universitari.

    •