La Llei d'Ensenyaments Artístics ha de ser valent, ambiciosa i integral.
La Federació d'Ensenyament de CCOO veu amb preocupació que el Govern no hagi presentat encara una proposta i tampoc hagi informat quin serà el contingut i sentit d'aquesta Llei, que podria suposar una oportunitat per a resoldre els reptes que presenten els Ensenyaments Artístics, ateses les propostes que CCOO ha reunit en un document per al debat, titulat Cap a una Llei d'Ensenyaments Artístics (disponible aquí), on el sindicat demana, entre altres coses:
1) Establir cossos docents diferenciats, amb possibilitats de promoció interna, per als Ensenyaments Artístics elementals/professionals i superiors (en aquest cas en analogia i coincidència amb els cossos docents universitaris); i configurar adequadament les plantilles i jornades, reconeixent la diversitat d'activitats docents, acadèmiques i artístiques.
2) Obrir opcions per a integrar els centres superiors d'Ensenyaments Artístics en universitats de les arts, o per a permetre l'adscripció o inclusió en universitats segons modalitats de formació artística en cada territori, de manera que se situïn plenament en l'Espai Europeu d'Educació Superior i en els corresponents camps de recerca.
3) Ordenar integralment els Ensenyaments Artístics específics en tots els seus nivells: escoles municipals de música, dansa i teatre, societats musicals, conservatoris elementals, conservatoris superiors i centres superiors, definint les qualificacions artístiques professionals dins del catàleg nacional.
4) Enfortir la formació artística en tot el sistema educatiu general, Infantil, Primària, Secundària i Formació Professional, com a element de riquesa i diversitat cultural, amb docents especialistes, continguts, activitats i centres integrats.
5) Dotar als Ensenyaments Artístics de recursos humans i personal educatiu complementari com a agents de qualitat i atenció a la diversitat.
6) Comptar amb un pressupost per al finançament i desenvolupament de la Llei d'Ensenyaments Artístics, així com amb un calendari per a la seva aplicació i amb els recursos humans, organitzatius i participatius que són necessaris.
La Llei d'Ensenyaments Artístics ha de ser valent, ambiciosa i integral. Una refundició de normes anteriors, amb algun adreç, només serviria per a desaprofitar aquesta gran ocasió, allargant un marc legal que es mostra replet de buits i contradiccions. Suposaria, a més, menysprear la força, il·lusió i vocació dels qui es dediquen a aquests ensenyaments, i no tenir altura de mires pel que fa a aquestes disciplines.
Els Ensenyaments Artístics comprenen els ensenyaments d'Arts plàstiques, Disseny, Conservació i restauració de béns culturals, Música, Dansa i Art dramàtic. Espanya és avui un referent a Europa en aquests ensenyaments, que requereixen del Govern un compromís ferm per a actualitzar la seva organització, planificació i competències davant les demandes d'una societat en constant desenvolupament i amb un creixent nivell d'exigència.
Quant als Ensenyaments Artístics Superiors, a més, hauria d'avançar situant-les de manera definitiva en l'Espai Europeu d'Educació Superior, emmarcant-les en el sistema universitari.