Federació d'Ensenyament de CCOO de les Illes Balears | 23 de febrer 2024.

ÉS EL CAPITALISME IDIOTA* (SIGUES IMPERTINENT)

    26/01/2022.

    *Aclaració, ús aquí la paraula idiota en el seu significat originari i etimològic, on en l'antiga Grècia se'n deia idiota a aquella persona que només es preocupava per si mateix i desatenia o no es preocupava pels assumptes públics i polítics.

    Cada vegada més, i crec que encoratjat per les xarxes socials, hi ha una actitud que retroalimenta el nostre individualisme i que es va estenent per la nostra societat. Una espècie de ombliguisme, acrescut pels algorismes que ens mostren només allò que desitgem veure, no sols convencent-nos que les nostres posicions i arguments són els correctes, sinó també aïllant-nos en un entorn complaent, sense interacció amb altres visions.

    Això ens ha portat a prendre posicions aïllacionistes i gregàries, fins i tot en posicionaments tradicionalment d'esquerres. Per exemple, en el tema mediambiental s'està estenent el veganisme, el reciclatge, el consum responsable i de proximitat, però des d'una actitud personalista i autònoma. Sembla que s'opta per aquesta manera de vida, com a actitud de rebel·lia i en alguns casos fins i tot des d'una perspectiva de superioritat moral. Amb això no estic dient que no hàgim de procedir d'aquesta manera, al contrari, aquestes actituds són necessàries i s'han d'estendre, però, en alguns casos, sembla que siguin suficient i que les persones amb aquesta conducta es consideren aliens a canviar les maneres de fer de “l'altra gent”, i és aquí on discrepo. En el món que vivim, un comportament individualista, encara que exemplaritzant, no basta. La nostra societat no és només la suma d'individus, sinó que la socialització crea estructures, normes i relacions socials complexes.

    Sabem històricament que hi ha hagut altres sistemes socioeconòmics menys lesius i respectuosos amb el medi ambient, per tant, si analitzem amb atenció i sentit crític les causes de l'emergència climàtica, ens adonarem que no és realment l'activitat humana la que està creant aquesta situació d'urgència, sinó el tipus de sistema socioeconòmic que l'està creant.

    Hem de ser conscients que les polítiques que es prenen avui limiten les opcions de futur, i creguin trajectòries, creant noves oportunitats o fent-les desaparèixer. És aquí on el col·lectiu ha d'agafar força i sentit. Si volem canviar aquest sistema, anomenem-li capitalisme, haurem de prendre una actitud més bel·ligerant, adonar-nos que no és suficient amb una actitud individual, sinó que fa falta una força social per a generar aquest canvi social, econòmic i polític. Fa falta sortir del nostre cubiculum de comoditat, ser generosos i solidaris, i buscar una implicació col·lectiva per a donar un futur a les pròximes generacions.

    I és aquí on l'educació ambiental, no sols ha de centrar-se en aquestes actituds individuals (reciclar, consum responsable, etc.) que són importants, com no. Si no que també ha de promoure actituds col·lectives. Conscienciar, però també promoure la implicació i l'acció social. L'activisme en associacions, sindicats i partits polítics, ha de ser part d'aquesta educació mediambiental, ja que no únicament en les idees, sinó en les seves aplicacions, és on podem provocar el canvi. El saber sense actuar, no ens serveix de molt en aquest cas. La formació d'una ciutadania crítica i compromesa i implicada amb els assumptes públics.

    Per tant, hem de ser impertinents, si volen d'una forma respectuosa, però no tancar-nos en nosaltres i promoure accions, polítiques, normes, i comportaments nous. Hem perquè d'increpar, reprendre, sermonejar, conscienciar a altres persones, crear debat, transcendir aquest individualisme, tan còmode a vegades, i convertir-nos en el col·lectiu que no sols vol, sinó que promou i provoca el canvi.