Federació d'Ensenyament de CCOO de les Illes Balears | 24 d?abril 2024.

CCOO exigeix augmentar la inversió en educació pública i convertir en estructurals els increments aconseguits durant la pandèmia

    El sindicat reclama que els augments de personal i recursos es consolidin i creixin amb l'objectiu de revertir els efectes de la crisi sanitària en l'alumnat, sobretot el més vulnerable, i continuar apostant per l'equitat i la qualitat educatives.

    21/09/2021.
    Francisco García, secretario general de FECCOO, y Unai Calvo, secretario general de CCOO, en la presentación del informe de comienzo de curso.

    Francisco García, secretario general de FECCOO, y Unai Calvo, secretario general de CCOO, en la presentación del informe de comienzo de curso.

    “Lluny d'avançar en les propostes per a enfortir l'equitat i la qualitat i, alhora, possibilitar una millor implantació de la LOMLOE, en el nou curs es plantegen menys recursos i plantilles, es flexibilitza la distància de seguretat i es permet tornar a les ràtios d'alumnat per aula anteriors a la pandèmia”, sosté CCOO en l'Informe d'Inici de Curs 2021-2022, que van presentar aquest matí el secretari general del sindicat, Unai Sord, i el secretari general de la Federació d'Ensenyament, Francisco García. “El Govern dota de fons a les CC. AA., però alhora s'acorda rebaixar els requisits, la qual cosa provoca una situació de difícil explicació”, incideix el document.

    CCOO denuncia que la proposta per a la utilització dels fons d'emergència aquest curs –13.500 milions d'euros en total– que es fa des del Govern és més vaga quant a la quantitat que s'ha de destinar a educació i no ve acompanyada de criteris i requisits mínims obligatoris. Aquesta circumstància suposarà un important desequilibri en el sistema educatiu, ja que hi haurà autonomies amb diferents velocitats a l'hora d'invertir i implementar mesures.

    El sindicat considera que les millores educatives són urgents i han de convertir-se en estructurals si es volen afrontar amb garanties els reptes que tenim per davant, com ara el desenvolupament de la LOMLOE i la nova Llei de Formació Professional, sense deixar de costat la reversió de l'impacte educatiu que ha tingut la pandèmia en l'alumnat, sobretot en aquell més vulnerable, situació que va quedar en evidència al començament del confinament amb les improvisades classes en línia que, pesi a l'esforç del professorat i el personal educatiu, no va poder pal·liar les profundes diferències.

    “No és el moment de retallar aquests recursos, ni materials ni personals –manifesten des del sindicat–, sinó d'incrementar-los i de millorar les condicions del professorat i del Personal d'Administració i Serveis (PAS) educatiu per a gestionar la complicada situació d'aquest curs i els esdevenidors amb totes les garanties de seguretat, equitat, inclusivitat i qualitat educativa”.

    Precisament, el càlcul que es fa des del sindicat, comparant les xifres reals d'incorporació de professionals a les plantilles dels centres durant el curs passat i aquest que acaba de començar, és que faltarien una mica més de 58.800 docents per a assegurar una presencialitat total amb garanties d'atenció educativa de qualitat i equitat per a tot l'alumnat. Però la realitat per a enguany sembla ser diferent: “En molts casos s'elimina completament la baixada de ràtios i la plantilla extra que es manté va dirigida a alguns reforços educatius específics, que generalment cobreixen incompliments o mancances prèvies. Això podria ser positiu si aquest contingent es convertís en estructural, però sempre que se li afegís l'increment precís per a baixar també les ràtios”, explica l'informe de CCOO.

    Francisco García ha explicat que les mesures proposades incrementarien un 0,78% la inversió en educació per a aconseguir el 5,05% del PIB, que és el compromís adquirit pel Govern i que se situa encara per sota del que destinen a educació altres països del nostre entorn.

    Un altre dels temes que preocupen el sindicat i que han plasmat en el document és l'altíssima temporalitat en el sector educatiu, amb una mitjana estatal del 29,1% (sense tenir en compte les contractacions docents extra durant la pandèmia), molt lluny del 8% contemplat per a 2024 en l'Acord de pla de xoc per a reduir la temporalitat en les administracions públiques, subscrit per CCOO amb el Ministeri de Funció Pública.

    L'Informe d'inici de curs 2021-2022 també aborda altres temes, com la necessitat de modificar el model d'accés i l'ingrés a la funció pública docent, la universalització de l'educació a través de la creació de places públiques, lluny de fórmules privatitzadores; l'extensió de l'educació obligatòria fins als 18 anys, entre altres reclamacions històriques del sindicat.

    Documentació associada

    Informe inici de curs 21-22

      •
    Documentació associada

    Informe inici de curs 21-22