Federació d'Ensenyament de CCOO de les Illes Balears | 26 d?abril 2024.

#28ABRILSTOPCOVID19

L'epidèmia del COVID-19 revela la feblesa de la prevenció de riscos laborals a Espanya

    CCOO i UGT presenten un manifest conjunt per posar sobre la taula, una vegada més, la feblesa de la prevenció de riscos laborals a Espanya i com aquesta situació ha quedat en evidència en l'actual alerta sanitària.

    27/04/2020.
    28 de abril, Día Internacional de la Salud y la Seguridad en el Trabajo

    28 de abril, Día Internacional de la Salud y la Seguridad en el Trabajo

    A la fi dels anys 80 del passat segle, els sindicats estatunidencs van triar el 28 d'abril com a dia per a la memòria de les persones víctimes d'accidents de treball o de malalties d'origen laboral. Amb el pas dels anys aquesta data de record es va estendre al conjunt del moviment sindical internacional.

    Cada 28 d'abril UGT i CCOO recordem a les treballadores i treballadors que estan darrere de les estadístiques d'accidents i malalties laborals i que sofreixen les seves pitjors conseqüències, denunciem les condicions de treball que estan en l'origen d'aquesta xacra social i realitzem propostes de canvi en la normativa i en les polítiques per millorar la salut i la seguretat de la classe treballadora.

    Però el de 2020 no pot ser un 28 d'Abril com el d'altres anys. Ens enfrontem a una crisi mundial de salut pública com no es recordava des de fa alguna cosa més un segle, una pandèmia que a Espanya ja ha suposat el contagi de centenars de milers de persones, ha tensionat els sistemes sanitaris més enllà dels seus límits, ha paralitzat gran part de l'activitat econòmica del país i, la qual cosa és més greu i dolorós, s'ha emportat desenes de milers de vides. Aquest any el nostre record ha de ser per a aquestes víctimes, però també per a totes aquelles persones que des dels seus llocs de treball s'han convertit en el principal baluard de defensa enfront de la malaltia, posant en risc la seva salut i, en massa ocasions, les seves pròpies vides. Persones de classe treballadora que avui es demostra que són la clau per a garantir els aspectes més bàsics de la nostra societat.

    Des de CCOO i UGT sempre hem defensat que la salut laboral forma part de manera indissociable de la salut pública i aquesta realitat s'ha fet evident amb rotunditat amb la pandèmia de COVID-19. De fet, els contagis en l'àmbit laboral i en els desplaçaments vinculats són, lamentablement, importants vectors de propagació del virus, tant en els sectors essencials que estan garantint la salut i els subministraments de la població com en empreses que no formen part d'ells.

    UGT i CCOO també venim alertant de la contradicció entre el manteniment d'un sistema econòmic que preval l'obtenció de beneficis empresarials enfront de la salut de les persones treballadores. Després de la gran recessió de 2008 i la imposició de polítiques d'austeritat com a única via possible de sortida de la crisi, vam veure com les retallades delmaven serveis públics que ara es revelen imprescindibles, com la sanitat pública. Paral·lelament s'ha produït una reducció d'inversions en prevenció de riscos laborals en les empreses i de finançament de polítiques públiques actives en matèria preventiva. En l'última dècada assistim a un repunt dels accidents de treball, a l'ocultació i subregistre de les malalties professionals i ens acostumem al fet que el lema “la precarietat laboral mata” es fes recurrent en les campanyes sindicals de denúncia.

    El sistema preventiu espanyol ja es trobava en una situació de feblesa a causa de massa inèrcies derivades de les opcions que s'han anat prenent durant aquests 25 anys des de l'aprovació de la Llei de Prevenció de Riscos Laborals: configuració de la prevenció com un negoci i no un dret, externalització de la seva gestió, impossibilitat d'articulació sindical en un univers de Pimes i microPYMEs, un entorn institucional d'actuació pública que a penes regula mínimament el “mercat de la prevenció”.

    Però l'arribada de la pandèmia del COVID-19 ha acabat per arrasar la prevenció a Espanya. Quan per fi es va constatar la gravetat del problema, es van començar a publicar instruccions i procediments per les autoritats sanitàries i finalment es va declarar l'Estat d'Alarma, el caos es va deslligar en el nostre sistema preventiu. Els serveis de prevenció, actors indispensables per a l'organització i integració de les activitats preventives en les empreses, en molts casos van mostrar tremendes limitacions a l'hora de fer front al repte d'avaluar i establir mesures preventives per limitar les exposicions al virus, convertint en paper mullat les instruccions de les autoritats sanitàries. I si aquestes limitacions s'han pogut apreciar en serveis de prevenció propis, en el cas dels serveis de prevenció aliens han aconseguit cotes escandaloses. La majoria dels serveis de prevenció aliens no han vingut desenvolupant en els anteriors temps una veritable prevenció en les empreses, sinó que s'han limitat a tramitar la documentació requerida amb la finalitat de complir, a efectes merament formals, amb la normativa i com a màxim han ofert avaluacions de risc tipus i uns reconeixements mèdics no específics.

    En aquest context d'emergència sanitària els serveis de prevenció aliens han desaparegut de l'escena, però encara que haguessin volgut tenir un altre paper no hagués estat possible: els seus criteris mercantilistes de gestió i la feroç competència entre ells, han donat com a resultat unes ràtios inassumibles d'empreses per cadascun dels seus tècnics, fins més de 200 en alguns casos, que impossibiliten a aquests professionals desenvolupar una activitat de qualitat i els sotmet a unes càrregues de treball i de responsabilitat incompatibles amb la seva pròpia salut. I no podem deixar de recordar els intents d'alguns d'aquests serveis de prevenció que, enmig d'aquesta crisi i de manera irresponsable, han sol·licitat ERTOs per a part de les seves plantilles mentre algun d'ells, en paral·lel, oferia tests de COVID-19 als seus clients.

    Però també s'ha trobat a faltar en aquest context una major presència de les institucions públiques en l'àmbit laboral. Des dels sindicats venim reclamant una major coordinació entre els departaments de sanitat i de treball tant en l'Administració General de l'Estat com en les CCAA per aconseguir la plena integració de la salut laboral en la salut pública. Però això no pot fer-se en el marc d'una reculada de les institucions que haurien de liderar aquest procés. L'exemple més palpable és el de l'Institut Nacional de Seguretat i Salut en el Treball, que no ha deixat de veure reduïda la seva plantilla des de fa massa anys i la labor dels quals com a organisme cientificotècnic no ha pesat en aquests moments com ens hagués agradat.

    I alguna cosa semblança es podria dir de la Inspecció de Treball i de la Seguretat Social. El comptar amb una de les ràtios d'inspectors de treball per població ocupada més baixa d'Europa ha dificultat en gran manera l'atenció a les denúncies que persones treballadores i sindicats hem presentat, al que caldria afegir el criteri de l'Organisme Estatal de la ITSS que renunciava de facto a paralitzar activitats per risc greu i imminent de contagi davant el nou coronavirus o a proposar sancions en una majoria de situacions. Un criteri que al nostre judici ha deixat a moltes persones treballadores sense un dels principals mecanismes en defensa de la seva salut.

    Malgrat tot, des de CCOO i UGT continuem treballant per afrontar aquesta crisi sanitària fent el que millor sabem: defensar a la classe treballadora denunciant on calgui i exigint el compliment de la normativa en matèria de prevenció de riscos laborals, normativa que recordem ha de complir-se, fins i tot durant l'estat d'alarma. Comptem amb un equip irreemplaçable per dur a terme aquesta tasca, com són els milers de delegats i delegades de prevenció i els comitès de seguretat i salut que treballen cada dia en els centres de treball per garantir unes condicions de seguretat i salut adequades per als seus companys i companyes.

    Finalment, en aquests dies són moltes les veus que insisteixen que després de la pandèmia es configurarà un món diferent, encara que ningú s'atreveix a assegurar quin serà la direcció d'aquesta reformulació. En la petita escala de l'àmbit de la prevenció espanyola és necessari un canvi de paradigma perquè la salut i la seguretat de les persones treballadores es converteixi en la prioritat inexcusable i en l'eix sobre el qual pivoti tot el sistema. Però per a això serà necessària la mobilització del conjunt de la classe treballadora, no sols del nostre país, perquè el sistema econòmic i de relacions socials que ens dotem no es contraposi a la salut i la vida.

    Documentació associada

    Manifiesto 28 de abril 2020

      •
    Documentació associada

    Manifiesto 28 de abril 2020