Federació d'Ensenyament de CCOO de les Illes Balears | 16 de juny 2026.

CCOO reclama al Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats que compleixi l’obligació legal de destinar almenys l’1% del PIB al finançament de les universitats públiques

    01/06/2026.

    CCOO reclama al Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats que compleixi l’obligació legal de destinar almenys l’1% del PIB al finançament de les universitats públiques.

    Aquesta obligació legal no és només un compromís administratiu, és una inversió essencial per al desenvolupament socioeconòmic tant a escala estatal com autonòmica, imprescindible per superar l’infrafinançament estructural del sistema públic universitari.

    Cada euro públic invertit en les universitats públiques espanyoles genera 5,05 euros de facturació a l’economia general.

    I, malgrat això, la universitat pública ha estat abandonada a la seva sort pels mateixos poders públics que proclamen el seu compromís amb el sistema públic universitari.

    Són aquestes mateixes administracions públiques les que:

    — Al mateix temps que qüestionen el seu creixement i desenvolupament, comprometen el seu funcionament diari a través de l’estrangulament pressupostari.

    — Afavoreixen el creixement incontrolat d’universitats privades, les quals es beneficien de la dificultat, quan no impossibilitat, de les públiques per oferir noves titulacions o augmentar l’oferta de places en les més demandades per aquesta manca de recursos.

    D’aquesta manera, aquests poders públics estan ignorant el paper de la universitat com el principal element anivellador i d’equitat social d’aquest país i imposant una limitació cada vegada més gran en l’accés a la universitat en funció de la realitat social i econòmica de les famílies. Això es tradueix en el fet que només es garanteix plenament el dret d’accés a la universitat a qui ho pot pagar.

    Se suposava que la Llei orgànica 2/2023 del Sistema Universitari (LOSU) abordava aquesta necessitat amb l’horitzó temporal de l’any 2030, establint una doble obligació:

    1. Destinar, com a mínim, l’1% del Producte Interior Brut (PIB) a la despesa pública en educació universitària pública en el conjunt de l’Estat.2. L’equiparació progressiva amb la inversió mitjana dels estats de la Unió Europea (UE), que l’any 2024 es va situar en l’1,2%.

    Des de CCOO denunciam que el qüestionament de la universitat pública es produeix tant per acció com per omissió:

    1. L’acció de les comunitats autònomes, la solució de les quals per resoldre els problemes del sistema universitari és:

    a. Cobrir l’incompliment legal de finançar de manera suficient les seves universitats públiques amb préstecs ruïnosos que aprofundeixen en l’asfíxia econòmica de les universitats afectades.

    b. Plans de finançament que no garanteixen el creixement i desenvolupament de les universitats públiques, sinó que consagren la situació de subsistència pressupostària, això sí, obligant les universitats públiques a incrementar de manera significativa el finançament privat per quadrar comptes.

    2. L’omissió del MICIU, que no dona continuïtat al grup de treball per concretar com arribar a finançar almenys amb l’1% del PIB les universitats públiques. Tres anys i mig després de l’entrada en vigor de la LOSU, el ministeri no ha mogut un dit per complir la llei, abandonant a la seva sort les universitats públiques.

    La realitat és que cap comunitat autònoma compleix amb l’obligació de destinar l’1% del PIB a les seves universitats públiques. Davant aquest 1%, la inversió real l’any 2025 se situa en la meitat. Això suposa que siguin les famílies i l’alumnat qui hagin d’assumir el 31,8% de la despesa total, davant el 19,5% de la UE.

    CCOO considera l’actitud del MICIU, en no convocar la mesa ni avançar en aquesta qüestió, com una clara deixadesa de funcions. Resulta imprescindible un pla de finançament conjunt entre el MICIU i les comunitats autònomes que garanteixi l’aplicació d’aquest compromís. Però no sembla estar entre les seves prioritats.

    Des de CCOO reclamam:

    1. Concretar l’acord que permeti destinar l’1% del PIB al finançament de les universitats públiques.2. Que tot el finançament públic vagi a les universitats públiques.

    La pregunta que ens hem de fer és si volem una universitat pública forta o un sistema on el privat guanyi pes mentre el públic es debilita. Això és el que està en joc en aquests moments. Durant dècades, la universitat pública ha permès que fills i filles de famílies treballadores accedeixin a estudis superiors i millorin les seves oportunitats laborals i vitals. Si es debilita aquest sistema i es reforça l’alternativa privada, el missatge és clar: qui pugui pagar tindrà més opcions; qui no, dependrà d’una xarxa pública cada vegada més tensionada. No és un efecte col·lateral. És la conseqüència directa de decisions polítiques.

    No podem continuar esperant solucions que mai arriben mentre assistim al deteriorament permanent del model públic universitari. La universitat pública de qualitat és un bé de totes i tots, que constitueix una de les principals formes de contribució al progrés social. Des de CCOO reclamam al Ministeri que compleixi amb les seves obligacions i garanteixi un finançament realista que possibiliti un servei públic de qualitat, sostenible i accessible al conjunt de la ciutadania.

    Sense finançament suficient, no hi ha universitat pública.

    Defensa la universitat pública i de qualitat, la universitat de totes i tots.