Federació d'Ensenyament de CCOO de les Illes Balears | 20 d?abril 2024.

Bullying. Mals temps per a la convivència.

    11/10/2022.
    STOP bullying

    STOP bullying

    El bullying és un fenomen que, lluny de passar per un període de letargia o relaxació, està més present que mai en els entorns acadèmics dels nostres joves i adolescents. Malgrat ser un vell conegut en el món educatiu, les noves formes d'assetjament elconverteixen en una xacra social que planteja seriosos problemes de convivència.

    De la clotellada i la puntada de peu d'abans, hem passat a una activitat que, basada en les noves tecnologies, plataformes digitals i altres, sobrepassa l'agressió física gratuïta, pura i dura, per a convertir-se en una tortura premeditada, sistemàtica i duradora, possiblement molt pitjor encara que la d'antany, que ja no sols es manifesta en el col·legi o l'institut, sinó que arriba fins a les llars, deixa constància i travessa fronteres insospitades fins avui.

    A part de les diverses formes d'assetjament, englobades la majoria en el ciberassetjament, actualment entren a escena altres factors que, encara que sigui indirectament, afegeixen més llenya al foc i empitjoren la situació: començant per les seqüeles de la pandèmia, passant pel racisme i culminant amb la violència de gènere. Un còctel ben agitat.

    Un mal major implica pitjors conseqüències. Augmenten els casos d'intent de suïcidi entre els joves, així com la necessitat d'una atenció psicològica primària, obviada per la ignorància, o potser la vergonya… o per desídia. Per desgràcia, com sempre, fins que no depassem una línia vermella no mirem de posar-hi remei. Així ens va.

    Hi ha solucions? Ara mateix, la falta de visibilitat i reconeixement del problema, per part de gairebé tots els actors involucrats, ens deixa molt distants d'arribar a bonport. Els protocols han de ser tinguts en compte, i el problema ha d'escalar llocs i passar de la clandestinitat als primers llocs de rellevància: dels patis i els passadissos als documents organitzatius dels centres educatius.

    El que sembla ser clar, és que no hi ha una única via resolutiva, ni un remei miraculós. La resposta ha de ser global i coordinada, des de tots els focus de socialització de l'entorn dels nostres joves, en la qual s'han d'implicar la família la primera, els centres educatius, la societat, els mitjans… i en general, hem de tenir una actitud ferma de no acceptació de cap mena d'abús.

    No podem dir que el ca mort no mossega, però sempre podem fer aportacions positives. El primer pas és, com en tot, amb un mateix. No podem pretendre donar exemple si en realitat no som un bon exemple. I encara que sembli una obvietat, o un discurs fàcil, si l'apliquéssim de veritat, segur que alguna cosa canviaria. Potser el nostre major problema és que tenim uns models inadequats.

      •