En aquests temps que corren, tan incerts, en els quals les desgràcies semblen no venir soles, com resa aquest, la immigració és un fenomen que està en boca de tots i totes, ja que la guerra a Ucraïna ha empitjorat aquesta situació en qüestió de setmanes.
Segons l'informe de SOS Racisme, basat en una recerca-acció participativa titulada ‘Del Maine a les RRSS’, al nostre país les persones immigrants sofreixen tota una sèrie de discriminacions, tant positives com negatives –discriminacions al cap i a la fi…-, que sistemàticament són accentuades pels mitjans de comunicació i s'estenen per les xarxes socials.
Aquest estudi se centra bàsicament en com la premsa, en tots els seus formats, modela la informació al seu antull, amb arguments tant a favor de la dreta més radical com de l'esquerra -amb actitud més laxa aquesta última-, que desemboquen en el primer cas en discursos d'odi, i en el segon, en el que es denomina un humanitarisme sense responsabilitat.
La faceta participativa d'aquest treball fa referència a la intervenció de persones d'altres països en forma d'entrevistes i les seves experiències personals. Una conclusió molt generalitzada, és que malgrat la duresa que ja de per si mateix suposa viure i adaptar-se a un altre país, la qual cosa pitjor s'emporta és la convivència mateixa, el fet de sortir al carrer i ser objecte de mirades i gestos despectius, gratuïts i estèrils, que no afavoreixen la integració.
Per moltes ajudes i polítiques que es posin en pràctica, si el dia a dia, el quotidià, manca d'un mínim d'empatia i cortesia per part de tots i totes, l'existència s'enrancia; i dic tots i totes per a no caure en la dicotomia del nosaltres/as i ells/as, que suposa el primer pas cap a l'alienació.
Atès que la immigració ens concerneix a tots i totes, convé que des de l'escola fomentem l'empatia cap a aquest fenomen social, sobretot cuidant les formes i expressions, però des d'una perspectiva objectiva i realista, i així evitar o prevenir tota discriminació -també la positiva-, ja que encara que aquesta no empitjora la situació, tampoc apunta a una solució.
El títol triat descriu molt bé les dues postures generalitzades que avui dia coexisteixen en la nostra societat respecte a la immigració: la primera (estrangers/as pobres) obeeix a un discurs ofensiu i racista per desgràcia molt estès; la segona (pobres estrangers/as), respon a una espècie d'indefensió davant un fet que no podem obviar i que creiem que no podem canviar.